domingo, 27 de julio de 2014

Personal Especialitzat o no

A partir d'una conversa ahir a la nit i d'aquesta notícia 
 http://www.laopinioncoruna.es/coruna/2014/07/27/campamentos-exclusivos/863985.html escric un pensament.

El debat de personal especialitzat sempre està a la nostra ment. Si cada persona amb diversitat o sense diversitat funcional som diferents, per molts estudis que tinguem no vol dir que t'adeqües a qualsevol infant. Pense que massa vegades posem per davant el nostre ego de titulats o expert i no ens parem a pensar en la personalització. Si les persones discriminades per la nostra diversitat funcional tinguérem un Assistent Personal per a les nostres necessitats, ja se'n carregaríem de formar-lo o buscar algú (si és el cas) amb una titulació especifica per la nostra necessitat. Però el més important és la personalitat d'eixe Assistent Personal, la seua ment oberta, el seu tracte igualitari amb qualsevol persona, el seu respecte per les decisions dels pares o de les persones amb diversitat funcional.

D'aquesta manera aconseguiríem que l'Assistent Personal, anés sempre juntament amb la persona amb diversitat, a casa, a l'escola o treball, a l'oci. Creant-se una relació de treball digne que possibilités, sobretot a les persones amb funció comunicativa diferent, ser entesos al cent per cent pel seu assistent pel grau de complicitat al que arribarien pel temps i evitaríem tindre un "personal especialitzat" a cada lloc on ens done la gana anar.

Entenc que uns pares demanen personal especialitzat però estic convençuda que és per desconeixença de la figura de l'Assistent Personal i les possibilitats que dona.