A partir d'una conversa ahir a la nit i d'aquesta notícia
http://www.laopinioncoruna.es/coruna/2014/07/27/campamentos-exclusivos/863985.html
escric un pensament.
El debat de personal especialitzat sempre
està a la nostra ment. Si cada persona amb diversitat o sense diversitat
funcional som diferents, per molts estudis que tinguem no vol dir que
t'adeqües a qualsevol infant. Pense
que massa vegades posem per davant el nostre ego de titulats o expert i
no ens parem a pensar en la personalització. Si les persones
discriminades per la nostra diversitat funcional tinguérem un Assistent
Personal per a les nostres necessitats, ja se'n carregaríem de formar-lo
o buscar algú (si és el cas) amb una titulació especifica per la nostra
necessitat. Però el més important és la personalitat d'eixe Assistent Personal, la seua
ment oberta, el seu tracte igualitari amb qualsevol persona, el seu
respecte per les decisions dels pares o de les persones amb diversitat
funcional.
D'aquesta manera aconseguiríem que l'Assistent
Personal, anés sempre juntament amb la persona amb diversitat, a casa, a
l'escola o treball, a l'oci. Creant-se una relació de treball digne que
possibilités, sobretot a les persones amb funció comunicativa diferent,
ser entesos al cent per cent pel seu assistent pel grau de complicitat
al que arribarien pel temps i evitaríem tindre un "personal
especialitzat" a cada lloc on ens done la gana anar.
Entenc que uns pares demanen personal especialitzat però estic convençuda que és per desconeixença de la figura de l'Assistent Personal i les possibilitats que dona.